L’estiu, el verano, aiiii, quin suspiro , 4 setmanes de …FER RES , NADA , NOTHING , res més que veranito español….sisi , com no havia fet desde petita, desde no recordo , peró les neurones han recuperat la memoria histórica i han fet posible que al final entenguès que el cos i l’ànima necesiten descans , descans de tot , i és el que he fet , descans d’ordinador , de mòvils , de trucades , de cites , bé , cites n’hi havia , com la retrovada de llocs coneguts , esports aparcats , sensacions com la de vaguejar , fer la siesta, no dutxar-se i portar la sal cos fins el vespres, anar descalsa , vestir-se amb lo mínim , anar segons bufa el vent.
Descobriments? , alguns , Santany a Mallorca , lloc que m’ha carregat l’ànima de saber que el meu avi i familia van ser-hi tan feliços mooolts anys enrrera , i nadaba i em capbuçaba i era feliç
Ara queden totes les memòries , les postes de sol de Cabo de Gata a la Costa Brava i Mallorca i les tertulies….i….., saber que és posible no pensar o treballar a vegades.
Feliç retrovament.
No comments:
Post a Comment