IAIA ROSITA

Iaia , em fas macarrons??, vaaaa , em fas truita de patates???...¿NONO, MANDONGUILLES amb moooolt de tomaquet¡

Jo , sabia prou ‘que la truita de la iaia no era considerada , una truita bona , perque era més patata amb ou, que truita, però, OSTREs , per mi era la millor del mon i en la meva memoria seguéix sent-ho. Senzillament, irrepetible, com el seu somriure , l’alegria i el saber estar.

Rosa, Rosita , Roseta….,nascuda el dia 10 a les 11 del mes 12 del any 13 , com li agradaba dir, i recalcar l’any 13 . sense por , i enssenyar la ferradura amb el 13 que portaba al coll,…,”saps? ,la van enviar de Caracas amagada a un pot de cafè , la meva cosina , que també va nèixer l’any 13 “ , jo ara em miro la medalleta que porto al coll desde Dijous, la ferradura del 13 . Però la iaia no era supersticiosa , NO, res de superstiicions¡, sense patir –les , però això del patir ho portaba a la pell per altres coses,, més reals , com els fantasmes de la guerra suposo. Misteris que no sabrem mai , però que no han transferit el códig genètic de qui la seguim. En tot cas , deixes el somriure contagiós , l’humor i saber estar i la bellesa, ui que presumida . i la mamà , és la campeona , va apendre de bona font, la iaia sempre tan coqueta ,…”nena, que no t’has pintat els llavis??”, ella cada dia dels seus 93 anys ho va fer…, bé…, potser 78 anys. EL seu pintallavis rosa , les mans arreglades , recordo el seus bolsos , l’olor , la bona olor a mocadors perfumats , com de satí., el satí de les camises que fèia servir per disfrasar-me de princesa encantada i que jo no sabia havien estat els de la princesa real en la seva nit de noces d’un 15 d’Agost del 1941.

Diuen que la tolerancia , és fruit de l’educació , potser sí, però la meva iaia , en tenia molta , amb els anys i com tots els de la seva generació , van apendre a ser tolerants , a no passar odis inutils , que havien matat amics , parents i, il.lusions i somins , potser aquell primer novio Italia que va marxar a una guerra a Italia…, però , la sabiesa de la supervicència és el miillor llegat que ens han deixat, protegir a qui estimes, transferir la bellesa a la vida i no l’horror. Ella i el meu avi ens podien donar llicons , i no venien de la universitat , venien del sentit comú , que no s’apren a cap lloc , de l’honradesa , de fer les coses bé i saber quie ets i d’on vens.El valor del treball , les arrels , això és el meu DNA.

La bellesa de la iaia , era física i espiritual, tothom l’adoraba , , fmailiars , veins , ciudadores , senzillament és fèia estimar, …, aquesta part , és on més m’agradaria assemblar-me a ella , però és algo màgic , que ho tens o no ho tens.

REcordeu com jugaben a cartes les 3 parelles? , jo sé que ara, ballen ,canten , riuen , juguen a cartes , fan crits, i prenen els vermuts fantàstics dels Diumenges. Quina satisfacció haver compartit una mica d’això amb ells.

Els dos galans de casa , ja són junts, un exemple d’amor i companyia que és una enveja per mi , i una esperança a creure amb amor etern.

En fi iaia , que , t’estimo , i et trovarè molt a faltar , però tanco els ulls i et trovo i sento la teva veu i com em tapaves el llit a la nit , em sento protegida i feliç d’haver-te tingut de iaia.

Tèstimo molt.

P.D. Iaia , jo tampoc soc bona cuinera, però ara haurè d’apendre a cossir botons…. , buff.